1956, l’any de la gelada

La gelada de les oliveres de febrer de 1956 va ser per a Vall-de-roures i per a tota la comarca del Matarranya l’episodi més traumàtic després de la Guerra Civil, una fita que va dividir la història local entre un abans i un després. El termòmetre va caure aquells dies per davall dels 17 graus negatius amb temperatures màximes diàries que es van quedar sota zero. Va ser massa per a un cultiu mediterrani com l’olivar, que es va malmetre per a sempre. El principal suport de l’economia del poble va desaparèixer de cop. La resposta del Govern franquista va ser tèbia, encara que les autoritats locals es van mobilitzar per a què el poble no acabés convertit en un «miserable llogaret».

La conseqüència més penosa va ser una onada d’emigració que va reduir la població un 16% entre 1950 i 1960. L’agricultura tradicional va experimentar un tomb amb la caiguda abrupta de la superfície d’olivar i la substitució per la vinya i els ametllers. 1956, l’any de la gelada conta els efectes d’aquella invasió d’aire siberià i el testimoni de la gent que la va patir.

La mort de l’olivar va afectar bona part del país, que va quedar-se sense una de les seues principals fonts de divises, l’exportació de l’oli. Va ser el cop de gràcia per a l’autarquia de la postguerra. La reacció de règim va endegar la gran modernització de l’economia franquista, el «desarrollismo», que va accelerar l’emigració rural cap a les ciutats i va rematar la feina despobladora que havia començat el gel.